Tot i la meva indescriptible atracció cap al
món de la literatura, no sóc més que un simple estudiant captivat pels idiomes
i les seves respectives cultures. Probablement d’aquí la carrera que estic
cursant: Llengües i literatures modernes en rus i anglès a la Universitat de
Barcelona.
Dit això, prefereixo no promulgar cap paràmetre que després no pugui
cumplir. El blog no seguirà cap rumb que no sigui el de la meva pròpia
interioritat i/o voluntat. Que no
us escandalitzi el trobar-vos amb temàtiques tan dispars com cròniques de
viatges o resums de l’actualitat política entre d’altres.
Així doncs, per a tot aquell que em llegeixi –si
és que hi ha algú-, només puc donar-li la benvinguda al meu petit espai de
reflexió o distracció i desitjar-li que la seva lectura li sigui el més
lleugera possible. El cafè intrínsec no
respon a cap significat en concret i ha estat un nom escollit pràcticament a l’atzar
en un dels meus moments de deliri.
De la mateixa manera que amb la freqüència entre
les publicacions, el contingut d’aquestes també estarà regit íntegrament per
les ganes que tingui o deixi de tenir, i és que prefereixo no delimitar el blog
de tal manera que pugui escriure en català, castellà, anglès, i qui sap si en
un futur proper en rus.